Molts turistes diuen que per veure el millor de Barcelona s’ha d’aixecar la vista enlaire. Edificis modernistes i nous gratacels fan les delícies del visitant de la ciutat comtal que passeja pel centre embadalit amb tanta arquitectura per descobrir més enllà del que té a un pam de nas. Però Barcelona no només es gaudeix a vista d’ocell, el seu paviment tampoc no pot passar desapercebut. Tots aquells que hagin seguit la ruta del Modernisme hauran identificat un dels símbols de la ciutat ja que, en vermell, assenyala el camí a seguir per descobrir els tresors de Gaudí.
El conegut panot de flor, o més comunament conegut com a rajola, s’ha convertit, amb el pas del temps, en marca Barcelona.
Aquest panot, model “flor”, representa de forma esquematitzada una flor de quatre pètals dissenyat en pedra el 1900 per Josep Puig i Cadafalch i col·locat a l’entrada de la Casa Amatller. De fet, hi ha dues teories que senyalen el seu significat. Segons el Museu D’Història de Catalunya representa la flor d’una ametller i, a la vegada, una tauleta de xocolata, ja que el propietari de la casa n’era fabricant ( “Xocolates Amatller”).
El 1926 es va introduir de forma generalitzada i ara és típic del barri de l’Eixample convertint-se així en símbol urbà.
Ara, però, s’ha decidit introduir uns nous panots amb un disseny que recull un altre característica de la personalitat de Barcelona: els plataners. Aquests arbres han format part de la iconografia de la ciutat, presents en una gran majoria de carrers, ja que s’adapten molt bé a l’ambient urbà i proporcionen ombra.
A partir d’aquest mes d’octubre es podran veure aquests dissenys de Terrades Arquitectes a l’ampliació de la Diagonal, entre Francesc Macià i Passeig de Gràcia. Les rajoles són de color gris verdós i introdueixen moltes millores tècniques en relació a l’absorció de l’aigua i la contaminació pel diòxid de carboni.
Tot i adaptant-se als temps moderns, la ciutat manté viu l’esperit Modernista i innovador que tant la identifica. La marca Barcelona la formen detalls com aquests que, mai millor dit, fan canviar els punts de vista. A partir d’ara ja no hi ha excusa per caminar mirant al terra. Sempre amb compte, és clar.
