Catalunya ha estat sempre un país de tradicions. Molt arrelats a la terra, els catalans han mantingut la seva història i cultura a la vegada que han sabut adoptar nous costums. Un bon exemple d’això ho tenim present cada tardor pel dia de Tots Sants. Des de fa més de 1000 anys a Catalunya s’ha celebrat La Castanyada però d’uns anys ençà hi conviu amb una festa pagana vinguda de l’altra banda de l’oceà, el Halloween.
A Barcelona no és el calendari el que indica l’arribada de la tardor, sinó les parades de les Castanyeres, un personatge creat a partir de la imaginària popular: Una senyora que vesteix amb roba vella, porta un mocador al cap i cistell amb castanyes de la muntanya que torra a parades de la ciutat i ven en paperines de diari.
La història de la Castanyada ens apropa a la natura i al mite del retorn dels morts el dia 1 de novembre. La tradició és menjar castanyes, panellets i moniatos, tots aliments molt calòrics, regats amb vi dolç, per tal de suportar les baixes temperatures de la nit, mentre es fa vigília pel retorn dels éssers estimats des del més enllà.
Avui dia ens quedem només amb la part bona, la de menjar i celebrar i hem deixat de creure en l’arribada dels morts vivents…Tot i què, durant aquell mateix dia ens apropem al cementiri a oferir flors als allà enterrats, una mica per respecte i una mica, pot ser, per tenir-los contents i que no se’ns apareguin durant la nit..
Des d’Amèrica ens arriba una altra tradició importada de la mà de la globalització: el Halloween. Pagana i d’origen celta, va ser importada pels irlandesos un parell de segles enrere i fa relativament poc ens ha arribat a nosaltres. Carbasses, caramels, disfresses i ensurts són la base d’aquesta tradició de caire més festiu, però amb el mateix eix central que la Castanyada: el retorn dels morts des del més enllà.
Als darrers anys cada cop són més els que celebren i barregen les dues vessants del dia de Tots Sants i són moltes les cases decorades amb carbasses i motius fantasmagòrics. La canalla surt al carrer disfressada a demanar llaminadures als veïns i les discoteques s’apunten per celebrar concursos a la més terrorífica disfressa.
Y tu, què celebres? Nosaltres preferim celebrar les dues coses! L’intercanvi sempre és enriquidor i no hi ha necessitat de renunciar a una cosa o a una altra. És com preguntar: ets de la mare o del pare? Els catalans som un poble d’acolliment i respectuós i si es tracta d’una festa, sempre serà benvinguda!
